Autor: Sam Savage
Editorial: Seix Barral
Una rata de biblioteca... o de llibreria per ser més precisos, és la protagonista d'aquesta història.
El llibre és la vida de Firmin, el més petit de 13 germans/rata nascuts en algun racó amagat d'una llibreria de vell de Boston.
Marginat i maltractat per la resta, Firmin descobreix que els llibres li dónen una companyia i uns coneixements que no troba entre els seus iguals. Poc a poc, va llegint més i més llibres, alhora que investiga el seu entorn. En aquestes investigacions, va coneixent el propietari de la llibreria, amb qui estableix una relació de secreta admiració, i amb un escriptor fracassat.
La veritat és que m'ha agradat molt. M'ha semblat un llibre molt original, molt agradable de llegir i crec que pot ser un bon llibre per regalar ara que toca pensar què regalem al nostre entorn.
Un llibre que sap greu acabar.
dilluns, 5 de desembre del 2011
dimarts, 15 de novembre del 2011
Les bruixes d'Arnes
Autor: David Martí
Editorial: Edicions 62
Ambientat cap al 1500, el llibre explica com una nissaga de dones amb uns "poders" sobrenaturals, són acusades de bruixeria per l'Inquisició, i com són perseguides i torturades per poder ser portades a la foguera.
La veritat és que és una història sense gaire més. Una història previsible, un final massa evident i un estil que no passa de correcte, converteixen aquest llibre en un llibre per passar l'estona...diguem que recomanable per llegir-lo al tren o a la platja.
Si el voleu llegir, no ho passareu malament, però des del meu punt de vista, és un llibre que no aporta res. En cap moment m'ha enganxat.
Editorial: Edicions 62
Ambientat cap al 1500, el llibre explica com una nissaga de dones amb uns "poders" sobrenaturals, són acusades de bruixeria per l'Inquisició, i com són perseguides i torturades per poder ser portades a la foguera.
La veritat és que és una història sense gaire més. Una història previsible, un final massa evident i un estil que no passa de correcte, converteixen aquest llibre en un llibre per passar l'estona...diguem que recomanable per llegir-lo al tren o a la platja.
Si el voleu llegir, no ho passareu malament, però des del meu punt de vista, és un llibre que no aporta res. En cap moment m'ha enganxat.
Una mà plena d'estels
Autor: Rafik Schami
Editorial: L'Esparver
Aquest és un llibre curt, però molt agradable. Narra la vida d'un adolescent sirià, les seves inquietuds, evolució,relacions, família, societat, cops d'estat...en format dietari del protagonista; una fòrmula que no és original, però ben gestionada (des del meu punt de vista).
L'argument és senzill: el protagonista, un bon estudiant, ha de superar la voluntat del seu pare, former de tradició familiar, que el treu de l'escola per treballar a la fleca. El protagonista, que aspira a ser periodista, ha de lluitar per imposar-se a la voluntat paterna, ajudat pel seu oncle, un pou de saviesa i un periodista que coneix i que l'instrueix en l'ofici. Amb el periodista, lluiten per fer arribar la veritat que el diari del govern amaga, buscant formes originals de fer arribar el diari a la població.
Resumint...un llibre agradable de llegir, entretingut i penso que útil per obtenir una pinzellada de la cultura siriana. El recomano.
Editorial: L'Esparver
Aquest és un llibre curt, però molt agradable. Narra la vida d'un adolescent sirià, les seves inquietuds, evolució,relacions, família, societat, cops d'estat...en format dietari del protagonista; una fòrmula que no és original, però ben gestionada (des del meu punt de vista).
L'argument és senzill: el protagonista, un bon estudiant, ha de superar la voluntat del seu pare, former de tradició familiar, que el treu de l'escola per treballar a la fleca. El protagonista, que aspira a ser periodista, ha de lluitar per imposar-se a la voluntat paterna, ajudat pel seu oncle, un pou de saviesa i un periodista que coneix i que l'instrueix en l'ofici. Amb el periodista, lluiten per fer arribar la veritat que el diari del govern amaga, buscant formes originals de fer arribar el diari a la població.
Resumint...un llibre agradable de llegir, entretingut i penso que útil per obtenir una pinzellada de la cultura siriana. El recomano.
dijous, 3 de novembre del 2011
La mano de Fátima
Autor: Ildefonso Falcones
Editorial: Grijalbo
L'autor de "L'església del mar", abandona Barcelona i escriu una interessant novel·la narrant l'història de l'andalusia del segle XVI.
L'història gira sobre el protagonista, fill d'un capellà i una musulmana, es troba enmig de dues cultures cada vegada més enfrontades: cristians i àrabs. No és acceptat pels cristians per ser àrab, i no és acceptat pels àrabs per ser cristià.
El protagonista viu les guerres per l'ocupació i domini de diverses ciutats andaluses. Enrontats: cristians i musulmans; veu matances multitudinàries, opressió, esclavitud, fam, pobresa...d'una banda i altra.
Fruït de tot el que viu, intenta trobar un nexe d'unió entre les dues religions per aconseguir la convivència entre les dues cultures. Estableix un pla per mirar d'aconseguir la convivència, però millor que no expliqui aquí si se'n surt o no.
Tot això amb l'habilitat de l'autor de fer passar-les canutes al protagonista, que tant aviat es mor de gana, com es fa ric i amic dels nobles.
Resumint...una novel·la interessant, entretinguda, una mica llarga (a aquest senyor li agrada escriure i s'extén (945 pàgines)). Tot i l'extensió, jo la recomano...a qui no tingui pressa per acabar-se un llibre.
Editorial: Grijalbo
L'autor de "L'església del mar", abandona Barcelona i escriu una interessant novel·la narrant l'història de l'andalusia del segle XVI.
L'història gira sobre el protagonista, fill d'un capellà i una musulmana, es troba enmig de dues cultures cada vegada més enfrontades: cristians i àrabs. No és acceptat pels cristians per ser àrab, i no és acceptat pels àrabs per ser cristià.
El protagonista viu les guerres per l'ocupació i domini de diverses ciutats andaluses. Enrontats: cristians i musulmans; veu matances multitudinàries, opressió, esclavitud, fam, pobresa...d'una banda i altra.
Fruït de tot el que viu, intenta trobar un nexe d'unió entre les dues religions per aconseguir la convivència entre les dues cultures. Estableix un pla per mirar d'aconseguir la convivència, però millor que no expliqui aquí si se'n surt o no.
Tot això amb l'habilitat de l'autor de fer passar-les canutes al protagonista, que tant aviat es mor de gana, com es fa ric i amic dels nobles.
Resumint...una novel·la interessant, entretinguda, una mica llarga (a aquest senyor li agrada escriure i s'extén (945 pàgines)). Tot i l'extensió, jo la recomano...a qui no tingui pressa per acabar-se un llibre.
diumenge, 16 d’octubre del 2011
L'última resposta
Autors: Àlex Rovira / Francesc Miralles
Editorial: Edicions 62
Nota prèvia: De Francesc Miralles n'havia llegit un llibre: "El quart Reich". No em va agradar gens. El vaig trobar un llibre absolutament prescindible i mancat de cap mena d'interés.
Tot i això, vaig decidir donar-li una segona oportunitat.
La segona oportunitat ha estat aquest llibre.
Haig de dir que m'ha a diferència de "El quart Reich", aquest llibre no m'ha desagradat. En qualsevol cas, el podem considerar un llibre sense massa pretensions. Es llegeix ràpid i és entretingut, però no hi ha massa més a dir.
L'argument: Un guionista de ràdio rep l'encàrrec de completar la biografia d'Albert Einstein. Amb les investigacions per completar-la, comencen a passar coses "sorprenents", fins arribar al desenllaç...que des del meu punt de vista falla una mica.
El que sí que està bé el llibre, són algunes anècdotes que s'expliquen. Un exemple: Albert Einstein viatjava sempre amb el mateix xòfer, d'un poble a un altre fent la mateixa conferència. En un dels trajectes, el xòfer li diu que ja se sap de memòria tot el què dirà. Einstein decideix provar-ho, i li demana que faci ell la xerrada, i ell s'ho quedarà mirant des de l'última fina, com si ell fos el xófer. Dit i fet. El xofer fa la conferència, amb l'Einstein admirat per la memòria del xòfer, i quan arriba el moment de preguntes, algú del públic fa una pregunta que el xófer no sap respondre. Aquest, lluny de posar-se nerviós respon: "-Aquesta pregunta és tan senzilla que inclús el meu xófer sabria respondre-la"
O sigui que ja sabeu...si voleu llegir-vos el llibre, ja sabeu què us trobareu. Podriem dir que és un llibre per llegir a la platja, entre banyades i migdiades.
Editorial: Edicions 62
Nota prèvia: De Francesc Miralles n'havia llegit un llibre: "El quart Reich". No em va agradar gens. El vaig trobar un llibre absolutament prescindible i mancat de cap mena d'interés.
Tot i això, vaig decidir donar-li una segona oportunitat.
La segona oportunitat ha estat aquest llibre.
Haig de dir que m'ha a diferència de "El quart Reich", aquest llibre no m'ha desagradat. En qualsevol cas, el podem considerar un llibre sense massa pretensions. Es llegeix ràpid i és entretingut, però no hi ha massa més a dir.
L'argument: Un guionista de ràdio rep l'encàrrec de completar la biografia d'Albert Einstein. Amb les investigacions per completar-la, comencen a passar coses "sorprenents", fins arribar al desenllaç...que des del meu punt de vista falla una mica.
El que sí que està bé el llibre, són algunes anècdotes que s'expliquen. Un exemple: Albert Einstein viatjava sempre amb el mateix xòfer, d'un poble a un altre fent la mateixa conferència. En un dels trajectes, el xòfer li diu que ja se sap de memòria tot el què dirà. Einstein decideix provar-ho, i li demana que faci ell la xerrada, i ell s'ho quedarà mirant des de l'última fina, com si ell fos el xófer. Dit i fet. El xofer fa la conferència, amb l'Einstein admirat per la memòria del xòfer, i quan arriba el moment de preguntes, algú del públic fa una pregunta que el xófer no sap respondre. Aquest, lluny de posar-se nerviós respon: "-Aquesta pregunta és tan senzilla que inclús el meu xófer sabria respondre-la"
O sigui que ja sabeu...si voleu llegir-vos el llibre, ja sabeu què us trobareu. Podriem dir que és un llibre per llegir a la platja, entre banyades i migdiades.
Primavera, estiu, etcètera
Autor: Marta Rojals
Editorial: La Magrana
Llibre recomanat i recomanable.
La protagonista del llibre (una arquitecte de 34 anys que respon al nom d'Èlia (cada vegada m'agrada més aquest nom)), torna al seu poble natal per passar uns dies, quan fa poc temps que ha trencat amb la seva parella, i té una vida per recomposar.
La visita al poble li serveix per reorganitzar la seva vida, contactar de nou amb les arrels, amb les velles amistats i les sensacions oblidades.
És un llibre en el que sembla que no hi passi res. D'alguna manera, és com si el ritme del poble, antagònic al de Barcelona, quedi plasmada amb la forma en la que es narra l'història.
Una novel·la molt agradable de llegir, penso que molt ben escrita i molt recomanable (sempre des del meu punt de vista, vaja...)
Editorial: La Magrana
Llibre recomanat i recomanable.
La protagonista del llibre (una arquitecte de 34 anys que respon al nom d'Èlia (cada vegada m'agrada més aquest nom)), torna al seu poble natal per passar uns dies, quan fa poc temps que ha trencat amb la seva parella, i té una vida per recomposar.
La visita al poble li serveix per reorganitzar la seva vida, contactar de nou amb les arrels, amb les velles amistats i les sensacions oblidades.
És un llibre en el que sembla que no hi passi res. D'alguna manera, és com si el ritme del poble, antagònic al de Barcelona, quedi plasmada amb la forma en la que es narra l'història.
Una novel·la molt agradable de llegir, penso que molt ben escrita i molt recomanable (sempre des del meu punt de vista, vaja...)
El caçador d'estels / Mil sols esplèndids
Autor: Khaled Hosseini
Editorial: Amsterdam Llibres
Fa massa temps que vaig llegir aquests dos llibres, però recordo que em van agradar molt.
No puc explicar-ne els arguments, bàsicament per què no els recordo, però recomano que us treieu de sobre la mandra que fa llegir llibres que passa a països com Afganistan o Irak (a mi sempre em fan mandra, no sé per què), i dediqueu unes hores a aquests dos grans llibres.
Penso que no us en penedireu.
Editorial: Amsterdam Llibres
Fa massa temps que vaig llegir aquests dos llibres, però recordo que em van agradar molt.
No puc explicar-ne els arguments, bàsicament per què no els recordo, però recomano que us treieu de sobre la mandra que fa llegir llibres que passa a països com Afganistan o Irak (a mi sempre em fan mandra, no sé per què), i dediqueu unes hores a aquests dos grans llibres.
Penso que no us en penedireu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)