Autora: Núria Massot
Editorial: Roca Editorial historica
El nom de la rosa. És el que em venia al cap mentre llegia el llibre. Un monestir fosc, trist, ple de fang, gris i silenciós, amb misteris entre les seves parets, els monjos temerosos de Déu i del seus superiors, sense voluntat pròpia, obeïnt cegament el que els imposen...
L'història es basa en una investigació que encarreguen a un cavaller templari, sobre un gran arquitecte que havia desaparegut uns cent anys enrere, de forma misteriosa, després d'un comportament misteriós que va alimentar mil i una teories. Al mateix temps que comença l'investigació, uns nens i un són assassinats cruelment, provocant el pànic entre un poble inculte i influenciable per contes i llegendes, i per un passat fosc del que només els més vells del poble en ténen nocions.
El cavaller es veu obligat a dur a terme les dues investigacions alhora, treballant conjuntament amb una interessant "bruixa" del poble que li obre la ment i dóna noves pistes per seguir amb l'investigació.
Penso que és un bon llibre, però la veritat és que a mi, els llibres de cavallers, templers, misteris, etc... m'agraden per defecte, i em costa trobar-ne que no m'agradin. En qualsevol cas, aquest no és especialment llarg, i fa de bon llegir. Té moments emocionants, moments de por,... força complet, la veritat. Estic content d'haver-lo llegit.
dimecres, 29 de setembre del 2010
Arrels Nòmades
Autor: Pius Alibek
Editorial: La Campana
Un retrat de la societat iraquiana. Una societat de la que probablement en tinguem una visió distorsionada, fruït dels constants conflictes en els que ha estat inmersa al llarg de l'història (especialment la més "recent").
L'història es centra en un jove iraquià i la seva relació amb la família, amb la societat que l'envolta, amb el seminari en el que estudia, els conflictes interns que pateix entre el que dicten els seus valors i el que la societat imposa,...
El llibre ens presenta un poble desconegut, afable i comunicador, molt hospitalari i amb ànsies culturals. Una imatge força diferent de la que tenia formada abans de llegir aquest llibre.
Admeto que vaig començar a llegir-lo i em feia força mandra, però poc a poc, em vaig animar en la lectura i al acabar-lo, he tingut aquella sensació agradable d'haver llegit un bon llibre.
Editorial: La Campana
Un retrat de la societat iraquiana. Una societat de la que probablement en tinguem una visió distorsionada, fruït dels constants conflictes en els que ha estat inmersa al llarg de l'història (especialment la més "recent").
L'història es centra en un jove iraquià i la seva relació amb la família, amb la societat que l'envolta, amb el seminari en el que estudia, els conflictes interns que pateix entre el que dicten els seus valors i el que la societat imposa,...
El llibre ens presenta un poble desconegut, afable i comunicador, molt hospitalari i amb ànsies culturals. Una imatge força diferent de la que tenia formada abans de llegir aquest llibre.
Admeto que vaig començar a llegir-lo i em feia força mandra, però poc a poc, em vaig animar en la lectura i al acabar-lo, he tingut aquella sensació agradable d'haver llegit un bon llibre.
L'últim vol
Autor: Ken Follet
Editorial: Edicions 62
Durant la segona guerra mundial, els avions anglesos són l'última esperança dels aliats. Tot i això, el percentatge d'avions que són abatuts per les forces alemanyes és molt superior al que es considerava normal.
Per tal d'investigar si l'exèrcit alemany disposa d'algun tipus de radar que els permeti anticipar-se a l'aviació anglesa,
L'investigació porta els investigadors anglesos cap a Dinamarca, on sembla que pot haver-hi el dispositiu en questió.
La resistència d'una Dinamarca ocupada col·laborant amb l'intel·ligència britànica vs. el poderós exèrcit alemany.
M'ha semblat un llibre molt ben fet, en el que t'hi enganxes de bon principi, i en el que vas coneixent els personatges poc a poc, implicant-te amb ells, patint per la seva sort i celebrant les seves petites-grans victòries.
Realment, un llibre força recomanable, amb acció, demostracions d'intel·ligència dels personatges, girs sorprenents i capítols que t'obliguen a anar a dormir més tard del compte.
Editorial: Edicions 62
Durant la segona guerra mundial, els avions anglesos són l'última esperança dels aliats. Tot i això, el percentatge d'avions que són abatuts per les forces alemanyes és molt superior al que es considerava normal.
Per tal d'investigar si l'exèrcit alemany disposa d'algun tipus de radar que els permeti anticipar-se a l'aviació anglesa,
L'investigació porta els investigadors anglesos cap a Dinamarca, on sembla que pot haver-hi el dispositiu en questió.
La resistència d'una Dinamarca ocupada col·laborant amb l'intel·ligència britànica vs. el poderós exèrcit alemany.
M'ha semblat un llibre molt ben fet, en el que t'hi enganxes de bon principi, i en el que vas coneixent els personatges poc a poc, implicant-te amb ells, patint per la seva sort i celebrant les seves petites-grans victòries.
Realment, un llibre força recomanable, amb acció, demostracions d'intel·ligència dels personatges, girs sorprenents i capítols que t'obliguen a anar a dormir més tard del compte.
En el blanc
Autor: Ken Follet
Editorial: Edicions
Una nit de nadal cau una forta nevada a Escòcia. És la nit que uns lladres havien previst robar un virus altament letal en un laboratòri farmacèutic. Aquest és l'argument principal del llibre, tot i que té moltes altres històries secundàries: la relació entre els membres de la família propietària del laboratori, amb els seus secrets i els seus errors, la capacitat d'investigar el cas de la responsable de seguretat del laboratòri, el doble joc d'algun dels protagonistes,...
Llibre palomites, sense pretensions; entretingut, líneal i fàcil de seguir; pocs personatges, força acció i molts moments de tensió.
Un llibre, en resum, per llegir durant les vacances, ideal platja (és el que jo vaig fer), i estar entretingut tanta estona com es vulgui.
Editorial: Edicions
Una nit de nadal cau una forta nevada a Escòcia. És la nit que uns lladres havien previst robar un virus altament letal en un laboratòri farmacèutic. Aquest és l'argument principal del llibre, tot i que té moltes altres històries secundàries: la relació entre els membres de la família propietària del laboratori, amb els seus secrets i els seus errors, la capacitat d'investigar el cas de la responsable de seguretat del laboratòri, el doble joc d'algun dels protagonistes,...
Llibre palomites, sense pretensions; entretingut, líneal i fàcil de seguir; pocs personatges, força acció i molts moments de tensió.
Un llibre, en resum, per llegir durant les vacances, ideal platja (és el que jo vaig fer), i estar entretingut tanta estona com es vulgui.
dilluns, 12 de juliol del 2010
La metamorfosi
Autor: Frank Kafka
Editorial: Proa
Feia temps que tenia aquest llibre a la llista dels pendents de llegir i finalment el puc treure’n
La metamorfosi que pateix el pobre Gregor no et deixa indiferent, és un llibre carregat de sentiments i reflexions sobre la soledat i les relacions, que se't plantegen gairebé sense adonar-te'n.
És molt fàcil de llegir, en dos dies me l'he llegit dos cops i no perquè no l'hagi entès sinó per intentar veure més bé el què empeny als personatges actuar tal com ho fan.
El recomano de tot cor, no espereu una història divertida, ni amb moltes trames i personatges, és un conte senzill però carregat d’emocions.
Editorial: Proa
Feia temps que tenia aquest llibre a la llista dels pendents de llegir i finalment el puc treure’n
La metamorfosi que pateix el pobre Gregor no et deixa indiferent, és un llibre carregat de sentiments i reflexions sobre la soledat i les relacions, que se't plantegen gairebé sense adonar-te'n.
És molt fàcil de llegir, en dos dies me l'he llegit dos cops i no perquè no l'hagi entès sinó per intentar veure més bé el què empeny als personatges actuar tal com ho fan.
El recomano de tot cor, no espereu una història divertida, ni amb moltes trames i personatges, és un conte senzill però carregat d’emocions.
dijous, 22 d’abril del 2010
Se sabrà tot
Autor: Xavier Bosch
Editorial: Proa
En Dani Santana és nomenat director del diari barceloní Crònica i de seguida es veu atrapat pel poder que envolta un mitjà de comunicació del qual intentarà escapar-se'n sense perdre la seva ètica professional. Qui creieu que guanyarà, el poder o l'ètica?
M'ha encantat, m'ha agradat moltíssim, cal dir que en Xavier Bosch sempre m'ha agradat i malgrat les altes espectatives no m'ha decepcionat en absolut, fins i tot encara m'ha sorprès!
Recomano el llibre d'un dels meus periodistes predilectes al meu amic periodista ;)
Editorial: Proa
En Dani Santana és nomenat director del diari barceloní Crònica i de seguida es veu atrapat pel poder que envolta un mitjà de comunicació del qual intentarà escapar-se'n sense perdre la seva ètica professional. Qui creieu que guanyarà, el poder o l'ètica?
M'ha encantat, m'ha agradat moltíssim, cal dir que en Xavier Bosch sempre m'ha agradat i malgrat les altes espectatives no m'ha decepcionat en absolut, fins i tot encara m'ha sorprès!
Recomano el llibre d'un dels meus periodistes predilectes al meu amic periodista ;)
dimecres, 31 de març del 2010
La solitud dels nombres primers
Autor: Paolo Giordano
Editorial: Edicions 62
"En Mattia havia après que entre els nombres primers n'hi ha alguns que són especials. Els matemàtics els anomenen primers bessons: són parelles de nombres primers que estan de costat, més ben dit, quasi de costat, perquè entre ells sempre hi ha un nombre parell que els impedeix tocar-se realment.
En Mattia pensava que ell i l'Alice eren així, dos primers bessons, sols i perduts, propers però no pas prou per tocar-se realment. A ella, però, no l'hi havia dit mai"
La Solitud dels nombres primers es llegeix d'una revolada. És una novel·la original i brillant. Un llibre perfecte, contruït amb la saviesa d'un narrador experimentat. No hi ha res de forçat, res d'estudiat. És com si les paraules fluïssin de manera natural en l'ànima d'aquest noi.
Paolo Giordano va néixer a Torí el 1982, és doncs jove de debò. És llicenciat en física teòrica, treballa a la Universitat de Torí. Aquesta obra és la seva primera novel·la i s'ha convertit en tot un fenomen editorial amb reconeixement unànime per part de la crítica i els lectors. Ha estat guardonada amb el prestigiós premi Strega. Amb tant sols vint-i-vuit anys, Paolo Giordano és l'autor més jove que l'ha guanyat mai. La Solitud dels nombres primers està en vies de publicació en vint-i-nou llengües.
El títol d'aquesta novel·la no ha d'espantar a totes aquelles persones a les quals no els agraden les matemàtiques ja que no està massa plena de termes matemàtics ni es nota massa el fet que l'autor es dediqui a la física teòrica. Una novel·la molt recomanable per acompanyar aquestes vacances!
Editorial: Edicions 62
"En Mattia havia après que entre els nombres primers n'hi ha alguns que són especials. Els matemàtics els anomenen primers bessons: són parelles de nombres primers que estan de costat, més ben dit, quasi de costat, perquè entre ells sempre hi ha un nombre parell que els impedeix tocar-se realment.
En Mattia pensava que ell i l'Alice eren així, dos primers bessons, sols i perduts, propers però no pas prou per tocar-se realment. A ella, però, no l'hi havia dit mai"
La Solitud dels nombres primers es llegeix d'una revolada. És una novel·la original i brillant. Un llibre perfecte, contruït amb la saviesa d'un narrador experimentat. No hi ha res de forçat, res d'estudiat. És com si les paraules fluïssin de manera natural en l'ànima d'aquest noi.
Paolo Giordano va néixer a Torí el 1982, és doncs jove de debò. És llicenciat en física teòrica, treballa a la Universitat de Torí. Aquesta obra és la seva primera novel·la i s'ha convertit en tot un fenomen editorial amb reconeixement unànime per part de la crítica i els lectors. Ha estat guardonada amb el prestigiós premi Strega. Amb tant sols vint-i-vuit anys, Paolo Giordano és l'autor més jove que l'ha guanyat mai. La Solitud dels nombres primers està en vies de publicació en vint-i-nou llengües.
El títol d'aquesta novel·la no ha d'espantar a totes aquelles persones a les quals no els agraden les matemàtiques ja que no està massa plena de termes matemàtics ni es nota massa el fet que l'autor es dediqui a la física teòrica. Una novel·la molt recomanable per acompanyar aquestes vacances!
dimarts, 30 de març del 2010
Una tempesta
Autora: Imma Monsó
Editorial: La Magrana
Fa uns mesos els meus amics em van regalar Una tempesta, d’Imma Monsó. Després d’unes quantes anades i tornades en tren de Granollers a Barcelona i de Barcelona a Granollers –sempre he pensat que llegir és una de les poques satisfaccions que ens dóna la Renfe–, el llibre es va acabar. Us faig cinc cèntims de l’argument (us serà familiar si llegiu la contraportada del llibre).
A Una tempesta, una escriptora es dirigeix a un poble remot dels Pirineus per fer-hi una xerrada sobre el seu últim llibre. De camí cap al poble en qüestió, enmig d’una forta tempesta, l’escriptora topa amb una ambulància. A dins, un jove que acaba de morir d’accident. L'únic indici per esbrinar-ne la identitat és un mòbil que han trobat al costat del cos, on hi ha el darrer missatge que el noi ha rebut. Diu: “Deixo el bacallà al forn, per si no véns a la xerrada. Si vols venir, recorda: al castell a les 6.30”. D’aquesta manera l’'escriptora descobreix que la persona que ha deixat el missatge probablement serà a la conferència, ignorant la tragèdia. Però, en canvi, ella ho sap. Això fa que en iniciar la seva intervenció l’escriptora prengui una decisió: demorar tant com sigui possible l’arribada de la mala notícia.
Amb aquest argument l’autora tracta en aquesta novel•la la por i la inquietud, l’angoixa pel que pot passar a les persones estimades. Jo, és el primer llibre que llegeixo de l'Imma Monsó, i sí, m’ha agradat, tot i que no sabria dir-vos per què. Penso que és recomanable. A més, es llegeix de pressa; potser ho fa que al llarg del llibre l’autora vagi intercalant el que fan i el que pensen tres personatges diferents en un mateix moment, o potser els tocs d’humor, o l’atmosfera intrigant, no ho sé...
Editorial: La Magrana
Fa uns mesos els meus amics em van regalar Una tempesta, d’Imma Monsó. Després d’unes quantes anades i tornades en tren de Granollers a Barcelona i de Barcelona a Granollers –sempre he pensat que llegir és una de les poques satisfaccions que ens dóna la Renfe–, el llibre es va acabar. Us faig cinc cèntims de l’argument (us serà familiar si llegiu la contraportada del llibre).
A Una tempesta, una escriptora es dirigeix a un poble remot dels Pirineus per fer-hi una xerrada sobre el seu últim llibre. De camí cap al poble en qüestió, enmig d’una forta tempesta, l’escriptora topa amb una ambulància. A dins, un jove que acaba de morir d’accident. L'únic indici per esbrinar-ne la identitat és un mòbil que han trobat al costat del cos, on hi ha el darrer missatge que el noi ha rebut. Diu: “Deixo el bacallà al forn, per si no véns a la xerrada. Si vols venir, recorda: al castell a les 6.30”. D’aquesta manera l’'escriptora descobreix que la persona que ha deixat el missatge probablement serà a la conferència, ignorant la tragèdia. Però, en canvi, ella ho sap. Això fa que en iniciar la seva intervenció l’escriptora prengui una decisió: demorar tant com sigui possible l’arribada de la mala notícia.
Amb aquest argument l’autora tracta en aquesta novel•la la por i la inquietud, l’angoixa pel que pot passar a les persones estimades. Jo, és el primer llibre que llegeixo de l'Imma Monsó, i sí, m’ha agradat, tot i que no sabria dir-vos per què. Penso que és recomanable. A més, es llegeix de pressa; potser ho fa que al llarg del llibre l’autora vagi intercalant el que fan i el que pensen tres personatges diferents en un mateix moment, o potser els tocs d’humor, o l’atmosfera intrigant, no ho sé...
divendres, 26 de març del 2010
La Casa del Propòsit Especial
La casa del propòsit especial
John Boyne (autor del "Noi del pijama de ratlles")
El llibre descriu la vida d'en Gueorgui, un rus d'un poblet que mes o menys casualitat esdevé un del membres del seguici del Tsar Nicolau II. Està situat a cavall entre la rússia precomunista i el Londres de la PostGuerra. L'hisòria l'explica el mateix Gueorgui, fent un capítol siguent vell, i un de quan era jove. A gust meu una mica previsible, bastant com el noi del pijama, però igualment molt interessant ja que s'aprenen coses sobre Tsars i una Rússia que no s'estudia. Hi apareixen personatges històrics reals i això li dóna un caire més verídic. Bàsicament és una història d'amor de tota una vida.
John Boyne (autor del "Noi del pijama de ratlles")
El llibre descriu la vida d'en Gueorgui, un rus d'un poblet que mes o menys casualitat esdevé un del membres del seguici del Tsar Nicolau II. Està situat a cavall entre la rússia precomunista i el Londres de la PostGuerra. L'hisòria l'explica el mateix Gueorgui, fent un capítol siguent vell, i un de quan era jove. A gust meu una mica previsible, bastant com el noi del pijama, però igualment molt interessant ja que s'aprenen coses sobre Tsars i una Rússia que no s'estudia. Hi apareixen personatges històrics reals i això li dóna un caire més verídic. Bàsicament és una història d'amor de tota una vida.
dilluns, 15 de març del 2010
Miguel Delibes
He llegit quatre llibres d’aquest home (El príncipe destronado, El camino, Cinco horas con Mario i Diario de un emigrante), però la veritat és que com que no els recordo prou, he optat per fer una entrada de l’autor i parlar d’ells en general. De tots quatre en voldria destacar la gràcia amb la que Delibes retrata els protagonistes i el seu ús del llenguatge. Pel que recordo, són novel•les en les quals va desgranant poc a poc els pensament dels personatges fins al punt que els arribes a conèixer molt.
Cinco horas con Mario és el monòleg d’una dona que vetlla el cadàver del seu marit i en va recordant la vida en comú. A través d’això fa un retrat d’una època (franquista), d’una Espanya (Castella)i d'una moral (franquista i castellana). Tot i que hi ha moments que potser són una mica pesats val molt la pena llegir.
El príncipe destronado té com a portagonista un nen petit “destronat” per un nou membre a la família que li pren totes les atencions dels adults.
Del camino en recordo ben poc (fa molts anys!), però sé que passava a un poble, que estava ple de paraules que no conec i que el protagonista es deia el Mochuelo. És un dels més recomanables encara que no us en sàpiga dir res més!
I Diario de un emigrante explica la història d’un noi que se’n va amb la seva dona a “fer les amèriques” i com constata que no sempre és tan fàcil com ho pintaven i que la ingenuïtat a vegades passa factura.
Ara que en Delibes s’ha mort, doncs, és bona oportunitat per agafar un llibre dels seus i descobrir-lo! Jo us ho recomano!
Cinco horas con Mario és el monòleg d’una dona que vetlla el cadàver del seu marit i en va recordant la vida en comú. A través d’això fa un retrat d’una època (franquista), d’una Espanya (Castella)i d'una moral (franquista i castellana). Tot i que hi ha moments que potser són una mica pesats val molt la pena llegir.
El príncipe destronado té com a portagonista un nen petit “destronat” per un nou membre a la família que li pren totes les atencions dels adults.
Del camino en recordo ben poc (fa molts anys!), però sé que passava a un poble, que estava ple de paraules que no conec i que el protagonista es deia el Mochuelo. És un dels més recomanables encara que no us en sàpiga dir res més!
I Diario de un emigrante explica la història d’un noi que se’n va amb la seva dona a “fer les amèriques” i com constata que no sempre és tan fàcil com ho pintaven i que la ingenuïtat a vegades passa factura.
Ara que en Delibes s’ha mort, doncs, és bona oportunitat per agafar un llibre dels seus i descobrir-lo! Jo us ho recomano!
diumenge, 14 de març del 2010
Everything is illuminated
A la segona línia de la nostra llista de pel•lícules pendents s’hi pot llegir: “Everything is illuminated”. Com la resta de títols que l’acompanyen, són recomanacions de vés a saber qui que en el seu dia van merèixer prou la nostra atenció com per desitjar recordar-les més endavant. De com “Everything is iluminated” va anar a parar a la llista no en recordàvem res, o ho havíem oblidat tot; potser per això ha hagut d’esperar tres o quatre anys a la segona línia fins que, el diumenge passat, li va arribar el torn.
No us en diré gaire cosa, de la pel•lícula, així la podreu gaudir sense prejudicis (tal com ho vam fer nosaltres), perquè no descarto que aquest sigui el secret de què ens captivés tant. Només us diré que la mateixa pel•lícula, a trams surrealista, irònica, poètica i dramàtica, va justificar el perquè de la seva existència en una llista, ja que parla, justament, de les coses que guardem per desitjar recordar-les algun dia. O són els desitjos el que guardem...?
No us en diré gaire cosa, de la pel•lícula, així la podreu gaudir sense prejudicis (tal com ho vam fer nosaltres), perquè no descarto que aquest sigui el secret de què ens captivés tant. Només us diré que la mateixa pel•lícula, a trams surrealista, irònica, poètica i dramàtica, va justificar el perquè de la seva existència en una llista, ja que parla, justament, de les coses que guardem per desitjar recordar-les algun dia. O són els desitjos el que guardem...?
divendres, 12 de març del 2010
La isla bajo el mar
Autor: Isabel Allende
Editorial: Plaza&Janés
Aquest és un llibre que requereix temps i atenció. Temps per què és llarguet (no el tinc davant, no puc dir-vos les pàgines que té), i atenció per què hi surten molts personatges, excessius des del meu punt de vista, i a vegades costa recordar qui és qui, d'on vé, on va i les relacions amb els altres personatges de la novel·la, cosa que li treu força (insisteixo que és des del meu punt de vista).
Tot i això, la història està bé. La personatge principal, Zarité, és una esclava que és venuda al propietari d'una plantació de sucre de Santo Domingo. Al llarg de la novel·la, es retrata la vida de l'esclava, la seva evolució, l'evolució de les colònies, la lluita dels esclaus per ser lliures, la dels propietaris per enriquir-se o sobreviure a les revoltes, els diferents estrats d'una societat "multicultural", personatges curiosos, amor, passió, resignació,...
No és un mal llibre, ni molt menys, però vaig tenir un parell de moments d'estar a punt de deixar-lo per més endavant.
http://es.wikipedia.org/wiki/Isabel_Allende
Editorial: Plaza&Janés
Aquest és un llibre que requereix temps i atenció. Temps per què és llarguet (no el tinc davant, no puc dir-vos les pàgines que té), i atenció per què hi surten molts personatges, excessius des del meu punt de vista, i a vegades costa recordar qui és qui, d'on vé, on va i les relacions amb els altres personatges de la novel·la, cosa que li treu força (insisteixo que és des del meu punt de vista).
Tot i això, la història està bé. La personatge principal, Zarité, és una esclava que és venuda al propietari d'una plantació de sucre de Santo Domingo. Al llarg de la novel·la, es retrata la vida de l'esclava, la seva evolució, l'evolució de les colònies, la lluita dels esclaus per ser lliures, la dels propietaris per enriquir-se o sobreviure a les revoltes, els diferents estrats d'una societat "multicultural", personatges curiosos, amor, passió, resignació,...
No és un mal llibre, ni molt menys, però vaig tenir un parell de moments d'estar a punt de deixar-lo per més endavant.
http://es.wikipedia.org/wiki/Isabel_Allende
dimecres, 3 de març del 2010
Àngels i Dimonis
Autor: Dan Brown
Editorial: Empúries
Llàstima del final. Després de mantenir-te amb tensió i atenció des de la primera pàgina –com sol passar en aquest tipus de novel·les-, de convertir-te en un especialista en simbologia, de posar-te a la pell d’un científic que ha fet el descobriment més important de la història i de poder visitar en exclusiva els espais més ben guardats del Vaticà, arribes al final de la història amb una sensació que s’acosta a la frustració.
Trobo que l’argument està molt ben construït, amb els cops d’efecte que les novel·les cinematogràfiques necessiten: poca descripció i de cara al gra. Devores les pàgines que ni te n’adones, avançant a la mateixa velocitat que ho fan els protagonistes, que estan vivint les 24 hores més intenses de la seva vida. Acabes el llibre i et queden les ganes de tornar a Roma per seguir el camí dels il·luminats i descobrir els detalls que suposadament un dels millors escultors de la història ens ha deixat.
El recomano per aquells que tinguin ganes de llegir i no pensar massa. Distret i àgil. A, i amb una dosi potser excessiva de sang i fetge, però comprensible quan el que hi ha damunt la taula és una lluita entre el bé i el mal.
Editorial: Empúries
Llàstima del final. Després de mantenir-te amb tensió i atenció des de la primera pàgina –com sol passar en aquest tipus de novel·les-, de convertir-te en un especialista en simbologia, de posar-te a la pell d’un científic que ha fet el descobriment més important de la història i de poder visitar en exclusiva els espais més ben guardats del Vaticà, arribes al final de la història amb una sensació que s’acosta a la frustració.
Trobo que l’argument està molt ben construït, amb els cops d’efecte que les novel·les cinematogràfiques necessiten: poca descripció i de cara al gra. Devores les pàgines que ni te n’adones, avançant a la mateixa velocitat que ho fan els protagonistes, que estan vivint les 24 hores més intenses de la seva vida. Acabes el llibre i et queden les ganes de tornar a Roma per seguir el camí dels il·luminats i descobrir els detalls que suposadament un dels millors escultors de la història ens ha deixat.
El recomano per aquells que tinguin ganes de llegir i no pensar massa. Distret i àgil. A, i amb una dosi potser excessiva de sang i fetge, però comprensible quan el que hi ha damunt la taula és una lluita entre el bé i el mal.
dilluns, 8 de febrer del 2010
El vencedor està sol
Autor: Paulo Coelho
Editorial: Proa
No és el millor Coelho, però com tots els Coelho, fa pensar una mica més del compte, sobretot al voltant d'un mateix. Aquesta vegada l'autor proposa un dia frenètic al Festival de Canes, amb tot el seu glamour i -com diu ell- oripell que envolta aquesta trobada anual de la Superclasse amb l'excusa de les estrenes de cinema.
La nostra vida és únicament una posada en escena constant? Reflexions al voltant de l'èxit, l'ambició i el sentit que té passar-se tota la vida treballant, estalviant, guanyant, progressant i guanyant encara més. Total, per arribar al final dels nostres dies i preguntar-no si ha valgut la pena tot plegat.
Editorial: Proa
No és el millor Coelho, però com tots els Coelho, fa pensar una mica més del compte, sobretot al voltant d'un mateix. Aquesta vegada l'autor proposa un dia frenètic al Festival de Canes, amb tot el seu glamour i -com diu ell- oripell que envolta aquesta trobada anual de la Superclasse amb l'excusa de les estrenes de cinema.
La nostra vida és únicament una posada en escena constant? Reflexions al voltant de l'èxit, l'ambició i el sentit que té passar-se tota la vida treballant, estalviant, guanyant, progressant i guanyant encara més. Total, per arribar al final dels nostres dies i preguntar-no si ha valgut la pena tot plegat.
divendres, 29 de gener del 2010
Darrera les barricades
Autor: John Langdon-Davides
Editorial: Angles Editorial
Situat durant la Guerra Civil Espanyola. L'autor és un perodista anglès, que ha viscut varis anys a l'Espanya Republicana, i es troba amb la sublevació militar estant al bàndol Republicà.
Cal remarcar que el llibre va ser escrit en quinze dies, durant la mateixa guerra, i que l'objectiu de l'autor era el de canviar l'opinió pública que es tenia de la República, ja que en aquell moment els anglesos pensaven que era un titella de Moscou. La manera com està redactat és amena i gens farregosa i inclou un munt d'experiències personals de l'autor viatjant per Catalunya i la resta de l'Estat.
Molt recomanable, fa adonar-se que si vam perdre la guerra va ser culpa, en gran part, de la política de no intervenió dels que després serien els Aliats a la Segona Guerra Mundial. M'atreviria a dir que es podria haver evitat la 2GM si s'ho haguéssin currat entre el 36 i el 39.
Editorial: Angles Editorial
Situat durant la Guerra Civil Espanyola. L'autor és un perodista anglès, que ha viscut varis anys a l'Espanya Republicana, i es troba amb la sublevació militar estant al bàndol Republicà.
Cal remarcar que el llibre va ser escrit en quinze dies, durant la mateixa guerra, i que l'objectiu de l'autor era el de canviar l'opinió pública que es tenia de la República, ja que en aquell moment els anglesos pensaven que era un titella de Moscou. La manera com està redactat és amena i gens farregosa i inclou un munt d'experiències personals de l'autor viatjant per Catalunya i la resta de l'Estat.
Molt recomanable, fa adonar-se que si vam perdre la guerra va ser culpa, en gran part, de la política de no intervenió dels que després serien els Aliats a la Segona Guerra Mundial. M'atreviria a dir que es podria haver evitat la 2GM si s'ho haguéssin currat entre el 36 i el 39.
Alto Riesgo
Autor: Ken Follet
Editorial: Debolsillo
El llibre està situat a les proximitats del dia D (dia del desembarcament de Normadia). Un grup clandestí té la missió de fer volar una central telefònica nazi. Si us agraden les històries de Nazis, segona guerra mundial, clandestinitat i acció, aquest és un llibre molt recomanat.
Enganxa bastant i hi han dues històries paral·leles, la de la protagonista, Felicity, i la d'un torturador Nazi, Dieter.
Bé doncs, hi trobareu acció, tensió, història, i fins i tot un punt de romanticisme.
El llibre té 53 capítols curtets i és molt intens, no n'hi ha cap que se't faci pesat.
Editorial: Debolsillo
El llibre està situat a les proximitats del dia D (dia del desembarcament de Normadia). Un grup clandestí té la missió de fer volar una central telefònica nazi. Si us agraden les històries de Nazis, segona guerra mundial, clandestinitat i acció, aquest és un llibre molt recomanat.
Enganxa bastant i hi han dues històries paral·leles, la de la protagonista, Felicity, i la d'un torturador Nazi, Dieter.
Bé doncs, hi trobareu acció, tensió, història, i fins i tot un punt de romanticisme.
El llibre té 53 capítols curtets i és molt intens, no n'hi ha cap que se't faci pesat.
dimecres, 27 de gener del 2010
Tu pots escriure què has llegit
En una clara voluntat de democratització del bloc, i veient l'importància que estàn adquirint en la xarxa les aplicacions de codi obert (on tothom pot aportar alguna cosa a l'aplicació), aquest bloc decideix no quedar-se enrere i obrir la possibilitat que qualsevol lector pugui escriure la seva entrada, donant l'opinió sobre el llibres llegits, acabats de llegir,...
Així doncs, per fer una nova entrada: clicar a Acceder (o accediu-a dalt, a la dreta de la pantalla), i quan us demani la validació, heu d'escriure el correu quehellegit@gmail.com, i la contrasenya -molt original-, hellegit.
O sigui que no hi ha excusa per què no escriguis la teva entrada cada vegada que acabis un llibre, que si no, al bloc li sortiràn teranyines!!
Apa doncs...a escriure!!
dissabte, 9 de gener del 2010
Els pilars de la terra / Un món sense fi
Autor: Ken Follet
Editorial: Edicions 62
Hi ha llibres que per algun motiu o altre et fan entrar a l'història, et fan veure com és el lloc on succeeix el relat, com són els personatges, què pensen, com són,...
En aquesta saga, possiblement sigui pel volum dels llibres (ara només tinc a mà "Un món sense fi", i té 1300 pàgines), tinc la sensació que acabes coneixent els personatges. Els valores, els admires, els odies, et quedes trist quan moren,... i quan acabes el llibre no pots deixar de preguntar-te què passarà amb ells.
És una saga que enganxa...i força temps, amb aventures, històries d'amor, traïcions, amistat,...
Des del meu punt de vista, molt recomanables els dos, tot i que millor no agafar els llibres per llegir al tren, o les vostres esquenes se'n ressentiràn.
Editorial: Edicions 62
Hi ha llibres que per algun motiu o altre et fan entrar a l'història, et fan veure com és el lloc on succeeix el relat, com són els personatges, què pensen, com són,...
En aquesta saga, possiblement sigui pel volum dels llibres (ara només tinc a mà "Un món sense fi", i té 1300 pàgines), tinc la sensació que acabes coneixent els personatges. Els valores, els admires, els odies, et quedes trist quan moren,... i quan acabes el llibre no pots deixar de preguntar-te què passarà amb ells.
És una saga que enganxa...i força temps, amb aventures, històries d'amor, traïcions, amistat,...
Des del meu punt de vista, molt recomanables els dos, tot i que millor no agafar els llibres per llegir al tren, o les vostres esquenes se'n ressentiràn.
Et donaré la terra
Autor: Chufo Lloréns
Editorial: Rosa dels vents
Aquesta novel·la està ambientada a la Barcelona medieval. És l'història d'un jove camperol que de cop i volta veu com la seva situació econòmica canvia, i lluita per esdevenir ciutadà de Barcelona, i aconseguir els drets que això li suposa.
És un llibre que retrata com devia ser la vida a Barcelona en l'època medieval, les corrupcions pròximes al compte, la importància del poble jueu, les relacions entre religions, el funcionament del començ mediterrani,...i evidentment, conté una història d'amor.
Tot i ser previsible en algun moment, conté parts força sorprenents, que dónen girs constants a l'història, cosa que des del meu punt de vista, li fa guanyar força i dinamisme.
No el consideraria un llibre de capçalera, però més d'un dia em va fer anar a dormir força tard; tenint en compte que té aproximadament 700 pàgines, vaig arrossegar son més dies dels que serien recomanables.
Editorial: Rosa dels vents
Aquesta novel·la està ambientada a la Barcelona medieval. És l'història d'un jove camperol que de cop i volta veu com la seva situació econòmica canvia, i lluita per esdevenir ciutadà de Barcelona, i aconseguir els drets que això li suposa.
És un llibre que retrata com devia ser la vida a Barcelona en l'època medieval, les corrupcions pròximes al compte, la importància del poble jueu, les relacions entre religions, el funcionament del començ mediterrani,...i evidentment, conté una història d'amor.
Tot i ser previsible en algun moment, conté parts força sorprenents, que dónen girs constants a l'història, cosa que des del meu punt de vista, li fa guanyar força i dinamisme.
No el consideraria un llibre de capçalera, però més d'un dia em va fer anar a dormir força tard; tenint en compte que té aproximadament 700 pàgines, vaig arrossegar son més dies dels que serien recomanables.
Junts i prou
Autor/a: Anna Gavaldà
Editorial: Edicions 62
Junts i prou és una història curiosa; una espècie de crit a l'esperança i a la lluita per ser feliç.
Ambientat a París, el llibre explica com els quatre protagonistes, personatges solitàris i allunyats de la felicitat, es van coneixent entre si, i com entre ells va sorgint una relació que es forja mica en mica, a partir dels petits detalls de la vida quotidiana.
És un llibre de lluita i d'esforç per aconseguir la felicitat, a través i amb l'ajuda dels altres, donant i rebent, d'una forma natural, sense premeditacions.
No vull explicar gaire l'argument, ja que en el fons, no és el més important de la història.
En qualsevol cas és un llibre que des del meu punt de vista, és recomanable en aquelles èpoques en que és necessària una dosi d'optimisme i coratge.
Espero que us agradi
Editorial: Edicions 62
Junts i prou és una història curiosa; una espècie de crit a l'esperança i a la lluita per ser feliç.
Ambientat a París, el llibre explica com els quatre protagonistes, personatges solitàris i allunyats de la felicitat, es van coneixent entre si, i com entre ells va sorgint una relació que es forja mica en mica, a partir dels petits detalls de la vida quotidiana.
És un llibre de lluita i d'esforç per aconseguir la felicitat, a través i amb l'ajuda dels altres, donant i rebent, d'una forma natural, sense premeditacions.
No vull explicar gaire l'argument, ja que en el fons, no és el més important de la història.
En qualsevol cas és un llibre que des del meu punt de vista, és recomanable en aquelles èpoques en que és necessària una dosi d'optimisme i coratge.
Espero que us agradi
Benvingut/da
Si estàs llegint aquestes línies, probablement saps llegir.
Si saps llegir, probablement de tant en tant llegeixes un llibre.
Si llegeixes un llibre, probablement l'acabis.
Si acabes un llibre, probablement en vulguis llegir un altre.
Si en vols llegir un altre, possiblement no sàpigues quin llegir.
Si no saps quin llegir, probablement t'aniria bé tenir un lloc on consultar recomanacions.
Si vols trobar recomanacions, probablement aquest sigui un bloc que t'interessi.
Si t'interessa, aquí el tens, amb les seves recomanacions fetes pels teus amics.
I si téns alguna bona recomanació, per què no penjar-la en el bloc?
Si saps llegir, probablement de tant en tant llegeixes un llibre.
Si llegeixes un llibre, probablement l'acabis.
Si acabes un llibre, probablement en vulguis llegir un altre.
Si en vols llegir un altre, possiblement no sàpigues quin llegir.
Si no saps quin llegir, probablement t'aniria bé tenir un lloc on consultar recomanacions.
Si vols trobar recomanacions, probablement aquest sigui un bloc que t'interessi.
Si t'interessa, aquí el tens, amb les seves recomanacions fetes pels teus amics.
I si téns alguna bona recomanació, per què no penjar-la en el bloc?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)