dimecres, 29 de setembre del 2010

El laberint de la serp

Autora: Núria Massot
Editorial: Roca Editorial historica

El nom de la rosa. És el que em venia al cap mentre llegia el llibre. Un monestir fosc, trist, ple de fang, gris i silenciós, amb misteris entre les seves parets, els monjos temerosos de Déu i del seus superiors, sense voluntat pròpia, obeïnt cegament el que els imposen...

L'història es basa en una investigació que encarreguen a un cavaller templari, sobre un gran arquitecte que havia desaparegut uns cent anys enrere, de forma misteriosa, després d'un comportament misteriós que va alimentar mil i una teories. Al mateix temps que comença l'investigació, uns nens i un són assassinats cruelment, provocant el pànic entre un poble inculte i influenciable per contes i llegendes, i per un passat fosc del que només els més vells del poble en ténen nocions.

El cavaller es veu obligat a dur a terme les dues investigacions alhora, treballant conjuntament amb una interessant "bruixa" del poble que li obre la ment i dóna noves pistes per seguir amb l'investigació.

Penso que és un bon llibre, però la veritat és que a mi, els llibres de cavallers, templers, misteris, etc... m'agraden per defecte, i em costa trobar-ne que no m'agradin. En qualsevol cas, aquest no és especialment llarg, i fa de bon llegir. Té moments emocionants, moments de por,... força complet, la veritat. Estic content d'haver-lo llegit.

Arrels Nòmades

Autor: Pius Alibek
Editorial: La Campana

Un retrat de la societat iraquiana. Una societat de la que probablement en tinguem una visió distorsionada, fruït dels constants conflictes en els que ha estat inmersa al llarg de l'història (especialment la més "recent").

L'història es centra en un jove iraquià i la seva relació amb la família, amb la societat que l'envolta, amb el seminari en el que estudia, els conflictes interns que pateix entre el que dicten els seus valors i el que la societat imposa,...

El llibre ens presenta un poble desconegut, afable i comunicador, molt hospitalari i amb ànsies culturals. Una imatge força diferent de la que tenia formada abans de llegir aquest llibre.

Admeto que vaig començar a llegir-lo i em feia força mandra, però poc a poc, em vaig animar en la lectura i al acabar-lo, he tingut aquella sensació agradable d'haver llegit un bon llibre.

L'últim vol

Autor: Ken Follet
Editorial: Edicions 62


Durant la segona guerra mundial, els avions anglesos són l'última esperança dels aliats. Tot i això, el percentatge d'avions que són abatuts per les forces alemanyes és molt superior al que es considerava normal.

Per tal d'investigar si l'exèrcit alemany disposa d'algun tipus de radar que els permeti anticipar-se a l'aviació anglesa,

L'investigació porta els investigadors anglesos cap a Dinamarca, on sembla que pot haver-hi el dispositiu en questió.

La resistència d'una Dinamarca ocupada col·laborant amb l'intel·ligència britànica vs. el poderós exèrcit alemany.

M'ha semblat un llibre molt ben fet, en el que t'hi enganxes de bon principi, i en el que vas coneixent els personatges poc a poc, implicant-te amb ells, patint per la seva sort i celebrant les seves petites-grans victòries.

Realment, un llibre força recomanable, amb acció, demostracions d'intel·ligència dels personatges, girs sorprenents i capítols que t'obliguen a anar a dormir més tard del compte.

En el blanc

Autor: Ken Follet
Editorial: Edicions

Una nit de nadal cau una forta nevada a Escòcia. És la nit que uns lladres havien previst robar un virus altament letal en un laboratòri farmacèutic. Aquest és l'argument principal del llibre, tot i que té moltes altres històries secundàries: la relació entre els membres de la família propietària del laboratori, amb els seus secrets i els seus errors, la capacitat d'investigar el cas de la responsable de seguretat del laboratòri, el doble joc d'algun dels protagonistes,...

Llibre palomites, sense pretensions; entretingut, líneal i fàcil de seguir; pocs personatges, força acció i molts moments de tensió.

Un llibre, en resum, per llegir durant les vacances, ideal platja (és el que jo vaig fer), i estar entretingut tanta estona com es vulgui.