Una tempesta

Autora: Imma Monsó
Editorial: La Magrana

Fa uns mesos els meus amics em van regalar Una tempesta, d’Imma Monsó. Després d’unes quantes anades i tornades en tren de Granollers a Barcelona i de Barcelona a Granollers –sempre he pensat que llegir és una de les poques satisfaccions que ens dóna la Renfe–, el llibre es va acabar. Us faig cinc cèntims de l’argument (us serà familiar si llegiu la contraportada del llibre).

A Una tempesta, una escriptora es dirigeix a un poble remot dels Pirineus per fer-hi una xerrada sobre el seu últim llibre. De camí cap al poble en qüestió, enmig d’una forta tempesta, l’escriptora topa amb una ambulància. A dins, un jove que acaba de morir d’accident. L'únic indici per esbrinar-ne la identitat és un mòbil que han trobat al costat del cos, on hi ha el darrer missatge que el noi ha rebut. Diu: “Deixo el bacallà al forn, per si no véns a la xerrada. Si vols venir, recorda: al castell a les 6.30”. D’aquesta manera l’'escriptora descobreix que la persona que ha deixat el missatge probablement serà a la conferència, ignorant la tragèdia. Però, en canvi, ella ho sap. Això fa que en iniciar la seva intervenció l’escriptora prengui una decisió: demorar tant com sigui possible l’arribada de la mala notícia.

Amb aquest argument l’autora tracta en aquesta novel•la la por i la inquietud, l’angoixa pel que pot passar a les persones estimades. Jo, és el primer llibre que llegeixo de l'Imma Monsó, i sí, m’ha agradat, tot i que no sabria dir-vos per què. Penso que és recomanable. A més, es llegeix de pressa; potser ho fa que al llarg del llibre l’autora vagi intercalant el que fan i el que pensen tres personatges diferents en un mateix moment, o potser els tocs d’humor, o l’atmosfera intrigant, no ho sé...