Autor: Dan Brown
Editorial: Empúries
Llàstima del final. Després de mantenir-te amb tensió i atenció des de la primera pàgina –com sol passar en aquest tipus de novel·les-, de convertir-te en un especialista en simbologia, de posar-te a la pell d’un científic que ha fet el descobriment més important de la història i de poder visitar en exclusiva els espais més ben guardats del Vaticà, arribes al final de la història amb una sensació que s’acosta a la frustració.
Trobo que l’argument està molt ben construït, amb els cops d’efecte que les novel·les cinematogràfiques necessiten: poca descripció i de cara al gra. Devores les pàgines que ni te n’adones, avançant a la mateixa velocitat que ho fan els protagonistes, que estan vivint les 24 hores més intenses de la seva vida. Acabes el llibre i et queden les ganes de tornar a Roma per seguir el camí dels il·luminats i descobrir els detalls que suposadament un dels millors escultors de la història ens ha deixat.
El recomano per aquells que tinguin ganes de llegir i no pensar massa. Distret i àgil. A, i amb una dosi potser excessiva de sang i fetge, però comprensible quan el que hi ha damunt la taula és una lluita entre el bé i el mal.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
http://www.danbrown.com/
ResponEliminaM'encanten els llibres d'aquest home; és un gran comercial de la literatura. Llibres sense grans pretensions literàries, ritme trepidant, emoció, intriga, tensió, secrets, societats secretes,...
És un llibre que manté moltes coses en comú al Símbol perdut, la fortalesa digital, àngels i dimonis i al més famós de tots: el codi de vinci.
A mi també em va agradar força.
Gràcies per la col·laboració. M'encanta no saber qui és l'anònim que escriu. És una intriga fins que l'autor es delata.