A la segona línia de la nostra llista de pel•lícules pendents s’hi pot llegir: “Everything is illuminated”. Com la resta de títols que l’acompanyen, són recomanacions de vés a saber qui que en el seu dia van merèixer prou la nostra atenció com per desitjar recordar-les més endavant. De com “Everything is iluminated” va anar a parar a la llista no en recordàvem res, o ho havíem oblidat tot; potser per això ha hagut d’esperar tres o quatre anys a la segona línia fins que, el diumenge passat, li va arribar el torn.
No us en diré gaire cosa, de la pel•lícula, així la podreu gaudir sense prejudicis (tal com ho vam fer nosaltres), perquè no descarto que aquest sigui el secret de què ens captivés tant. Només us diré que la mateixa pel•lícula, a trams surrealista, irònica, poètica i dramàtica, va justificar el perquè de la seva existència en una llista, ja que parla, justament, de les coses que guardem per desitjar recordar-les algun dia. O són els desitjos el que guardem...?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada